Les feines de control de la massa vegetal tenen un cost important. Aquesta matèria vegetal abans era retirada com a font energètica, però ara ja té poc valor o gens. Ens hauriem de plantejar la utilització de races autòctones per a la gestió dels espais naturals, per al control d'aquesta matèria. Les races com a gestió de la biomassa.
El món de la ramaderia tradicional ha creat un entorn patrimonial molt ampli. La cultura dels pastors, eugassers i vaquers era extraordinàriament extensa, i la vida rural es movia en molts aspectes al seu entorn.
Les races autòctones són sovint les úniques capaces de subsistir en medis difícils, ja que estan perfectament adaptades al medi on tradicionalment s'han anat explotant. Dotades d'uns gens que poden ser molt valuosos en un futur, els caràcters d'aquestes races pel que fa a llur rusticitat, aptitud per aprofitar aliments ordinaris, longetivitat, resistència a les malalties, etc., són essencials.